Search results for "Història de l’educació"
showing 7 items of 7 documents
L’experiència escolar laicoracionalista a Xàtiva a l’inici del segle xx
2004
A partir d’unes breus notes sobre la situació educativa al País Valencià (dèficits en el nombre d’escoles públiques de primer ensenyament, falta de condicions higièniques i materials dels edificis escolars, dificultats organitzatives derivades de l’heterogeneïtat de l’alumnat, falta de consideració i prestigi social del professorat...), sobre les relacions entre les iniciatives de renovació pedagògica de l’època i el desenvolupament de determinats projectes polítics (anarquisme, socialisme, blasquisme...) i sobre la realitat social, econòmica, política i cultural de la ciutat de Xàtiva del moment, analitzem la posada en marxa i el funcionament d’experiències educatives com les de l’escola l…
Entre la retòrica i la realitat: Juventudes de la Sección Femenina. València (1945-1975)
2004
La Sección Femenina, associació política dedicada durant quaranta anys a l'educació de les dones espanyoles, resta avui en l'oblit en el conjunt de la societat. La constatació d'aquest fet ens ha dut a esbrinar les causes del que considerem que és el seu fracàs en la socialització de les dones en el model falangista. És per això que, prenent com a objecte d'estudi les joventuts de la Sección Femenina a la província de València, descobrim les contradiccions inherents al seu discurs teòric (la retòrica) i entre aquest i les seues pràctiques educatives. Seran els records que en resten en les dones sobre les quals exerciren la seua influència (la realitat), els que ens facen presents aquestes i…
El Seminari de Pedagogia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de València : la lluita per la democratització de l’educació i la utopia pedag…
2004
Al llarg dels anys seixanta del segle XX es produirà una transformació molt significativa en les funcions habituals dels col·legis oficials de doctors i llicenciats. En els anys finals del franquisme els col·legis tindran una presència social i política fonamental, en especial pel que fa a la lluita per aconseguir un sistema educatiu democràtic en una societat que també ho fóra. Estos organismes professionals acullen en els anys setanta algunes de les iniciatives més fructíferes de renovació pedagògica que es plantegen en el país, i donen als grups de docents que les sustenten en un context autoritari i repressor, d'absència de llibertats civils i polítiques cobertura legal, mitjans i sup…
El problema de l’escola rural durant la Segona República
2005
-Juan.M.Fernandez@uv.es -M.Carmen.Agullo@uv.es La manca d’identitat pròpia és el tret que millor ha caracteritzat la nostra escola rural. Nascuda a imitació de la urbana, ni polítics ni pedagogs s’han preocupat de la seva peculiaritat, teixint, al seu voltant, una història d’oblits, marginació i penúria. L’arribada de la Segona República, però, va encetar una nova etapa en què se li dedicava una certa atenció, en considerar el seu desenvolupament com a exigència irrenunciable per a la construcció de la República democràtica. En aquest article ens proposem, després d’una ràpida mirada històrica al voltant dels seus aspectes materials, organitzatius i pedagògics, analitzar els problemes que a…
Memòria i oblit en la història de l’educació
2006
-Juan.M.Fernandez@uv.es Després de posar de manifest el caràcter de la memòria i l’oblit en la seua relació amb la història i després d’assenyalar la importància i els riscos de la memòria en el quefer històric, aquest article fixa la seua atenció en l’estudi de la manipulació i confiscació que pateix la memòria escolar sobretot durant el franquisme, centrant el seu interès tant en la justificació política i en les actuacions sobre els llocs i depositaris de la memòria en què s’executa aquella confiscació, com en la conseqüència d’eixa política repressiva: la rectificació de la memòria escolar i la invenció d’una memòria nova. La dimensió moral dels usos de la memòria i de l’oblit referida …
Joc corporal, esport i educació física a l’ideari pedagògic de la Institución Libre de Enseñanza
2004
La Institución Libre de Enseñanza, en el seu afany per a aconseguir una formació integral de l’home, no descuida l’educació física o corporal, tan abandonada en el seu moment en pro d’una major atenció a l’educació intel·lectual. Per això, i amb l’objectiu de restaurar l’equilibri perdut, posaran en marxa una sèrie d’iniciatives de caràcter higiènic i pedagògic com les colònies, els passeigs i les excursions escolars, així com esports i jocs corporals, encaminats a la millora física de la població. L’èxit d’iniciatives i experiències europees respecte a aquest punt serviran de model per a introduir l’activitat lúdica a l’escola. D’especial importància i valor pedagògic es revelen els esport…
El sistema escolar en la ciudad de Valencia en el siglo XV
2019
En la València de finals de l’Edat Mitjana existí una reduïda inserció de l’ensenyament de les lletres en el món de l’aprenentatge domèstic. Per a les famílies benestants, l’escola de gramàtica era la prolongació de l’ensenyament domèstic allí on no arribava la competència paterna. L’església era l’única institució que, fins finals del segle XIV, comptava amb els mitjans i personal necessari per a mantenir escoles. A partir de 1373 la intervenció municipal posà fi al monopoli eclesiàstic. Durant el segle XV coexistiren les escoles subvencionades per l’esglèsia i pel municipi, juntament amb altres d’independents.